Contacontes

Passat dijous 10 d'Abril assistírem a una sessió exposada per Llorenç, un famós

contacontes del País Valencià. En aquesta sessió Llorenç ens va donar una sèrie de

pautes importants per a contar contes, ja que és un tècnica que no només s'utilitza com

un ofici, com és el seu cas, fent actuacions per els diferents pobles i escoles, sinó que és

una tècnica molt útil per als mestres de primària, en qualsevol nivell.

Així, va començar la seua ponència aclarint alguns termes teòrics com són les

diferències entre anècdotes i xistes, o el que necessites per a contar un conte. Les tres

primeres pautes que va mencionar són: Que t'agrade la història que vas a contar,

memoritzar-te-la, i crear un principi i un final amb unes rimes que facen que l'alumnat

vulga continuar en la història i que es quede amb un somriure al final d'ella.

La dinàmica de la seua ponència va continuar en un conte, mentre contava aquesta

història anava incloent explicacions sobre com es deu de fer. Ens va explicar la

importància de dur objectes, i fer molt d'ús del vocabulari, ja que hi ha paraules que els

xiquets i xiquetes no coneixen, així, a la vegada que tu inclous una nova paraula al seu

vocabulari, mostres l'objecte o fas l'explicació del que és i no tindran problemes en seguir

el fil del conte. D'aquesta manera, mentre es va contant, s'ha d'anar fent mols gestos, dir

molts sinònims i mostrar totes les imatges o objectes possibles.

En molts casos, per a fer participar als grups i que l'actuació no es faça llarga,

pesada o lenta, inclou dins dels contes endevinalles, embarbussaments, preguntes,

diàlegs amb el públic, etc. D'aquesta manera, la història comença tranquil·la i sobre els 20

o 30 minuts pateix un canvi de dinàmica per animar al públic.

Ens va contar altre tipus d'històries, amb l'ajuda de contes ja fets amb imatges molt

cridaneres, ací el que es pot fer es seguir la història real del conte o, com feia Llorenç,

inventar la seua pròpia història incloent el que el públic demana, anava enllaçant uns

llibres amb altres, barrejant i inventant diferents històries. També feia molt ús de la cançó,

tenia una melodia memoritzada però anava improvisant la lletra segons el que interessava

o el que es demanava.

Aquesta ponència em va parèixer molt interessant i divertida, em va semblar

realment impressionant el que va aconseguir fer Llorenç, va anar barrejat històries amb

consells, explicacions, anècdotes fora del tema central, etc. Ens va explicar a la perfecció

les pautes que hem de seguir per aconseguir contar una bona història, entretinguda i àgil.

Crec que aquest mètode de contar contes és realment útil per a un mestre o una

mestra, em pareix un bon recurs que s'ha de treballar amb els xiquets de l'escola. Contar

contes es un bona proposta per aconseguir de l'alumnat una millor comunicació lingüística

i per a gaudir de diferents obres literàries. A més, incloent els contes a l'aula, es fomenta

la participació i el gust per els contes, per això els contes han de ser dinàmics i d'interès

per als infants, tal i com va explicar Llorenç. S'ha d'aconseguir que l'alumnat tinga gust per

la lectura i la literatura, tant oral com escrita, i que millor manera de fer que agrade que a

través de contes contats.

En conclusió puc dir que aquesta sessió amb Llorenç el contacontes ha sigut molt

productiva i la recomanaria per a totes les classes d'educació ja que a més d'entretinguda

i divertida, és pràctica i útil per al nostre futur com a docents.