La primera conferència sobre l'ensenyament de gramàtica que es va fer el divendres 28
de Febrer a la facultat de Magisteri, va iniciar-se am la ponència de Carsten Sinner,
titulada ¿Cómo enseñar gallego, catalá y galés?
Va començar la seua ponència parlant del que són els alumnes, de què se'ls ha d'oferir i
de quina manera és possible motivar-los per a aprendre aquestes llengües, no sols
l'idioma del teu territori, sinó buscar que alumnes d'altres països o del propi país però de
diferent llengua vulguen aprendre aquestes llengües.
Diu Sinner, que en molts casos és complicat perquè existeixen actituds negatives per part
dels propis parlants, hi ha falta de normativa i tendències oposades entre les normes
establertes i l'us de l'idioma. A més, en casos com el galés, s'està venent l'idioma com a
tècnica per a traduir textos medievals, amb una única finalitat. Llegint entre línies, estan
diguent que es una llengua antiga, gens atractiva i que no es pot arribar més enllà.
També deia Sinner, que en el cas del català per exemple, suposa un problema per a
l'alumnat que l'estudia el que existisquen tantes varietats, ja que no estàs aprenent una
llengua sinó tres o quatre, això crea conflicte, a més existeix una gran diferència entre el
català normatiu, parlat a les aules, i el català col·loquial, proposa que s'han de fer
explicacions sociolingüístiques i explicar només allò que els vaja resultar útil. No fa falta
preparar a la gent per parlar el català col·loquial, ja que eixe s'aprèn al carrer, s'ha
d'ensenyar la norma, i només una norma. S'ha d'ensenyar a distingir entre el correcte i
l'acceptable.
Baix el meu punt de vista, diria que en gran part la riquesa de les llengües es troba en les
varietats, en la diferència d'accents, de pronuncies, en el vocabulari autòcton de cada
poble o cada ciutat. Està clar que s'ha de seguir una norma a l'hora d'ensenyar, però crec
que tots deuríem de saber com es parla la nostra llengua en els diferents llocs.
La segona ponència del matí va estar exposada per Aina Reig, presentant el seu projecte
de final de master: Un estudi sobre l'escriptura, en concret de textos informatius en un
aula de segon d'ESO en València. S'investiga en aquest projecte les dificultats tant
ortogràfiques com de cohesió a l'hora d'escriure un text.
Comença la seua ponència explicant que existeixen 3 grans processos que participen en
la composició escrita: Planificació, textualització, que és on es transformen les idees en
paraules i per últim la revisió. D'aquesta manera tenim una xicoteta base per començar a
entendre el seu projecte.
L'activitat que ella experimenta, és una activitat molt complexa i característica. Ens explica
que l'ensenyament ha d'estar lligat a un marc social que permeta crear una relació entre
els continguts gramaticals, textuals i discursius. Les tasques de composició escrita que
han formulat, seguixen un model de seqüència didàctica proposat per Anna Camps.
El seu estudi està fet a partir de 8 preguntes que proposen a l'alumnat d'aquesta classe
per a resoldre-les a partir d'una taula amb els continguts que els dona la mestra
investigadora. Aquestes preguntes estan dividides en tres blocs. En el primer es parla de
la relació en la gestió informativa, en el segon, de la segmentació paragràfica i oracional i
en el tercer de la connexió oracional i textual.
El projecte d'escriptura que realitzen és sobre un tema musical , es fa la primera activitat
d'escriptura en grups xicotets per a facilitar l'explicació i l'estructura.
L'alumnat ha de presentar una peça musical en paraules al personal de l'escola.
Després reflexionaran sobre els textos dels companys i proposaran propostes de millora.
A més, elaboren una graella d'autoavaluació i propostes de millora, es una mena de
rúbrica on han d'avaluar els propis textos i els dels companys.
Pel que fa a les respostes de les preguntes del bloc 1 ( relació en la gestió informativa)
Es comproven una serie de problemes freqüents, com la dificultat abstracció, saber quin
tipus de informació han d'extraure, hi ha una manca de concreció terminològica, tendeixen
a la paràfrasi. Hi ha dificultats en l'estructuració i ordenació de les dades.
En quant a les respostes del segon bloc (segmentació para-gràfica i oracional)
Hi ha una creença de que a cada paràgraf li correspon una idea o informació. Això
apareix, perque al explicar les normes de puntuació, ens ensenyen que el “punt i a banda”
s'escriu quan vas a canviar de tema, al veure aquestos textos se'ls trenca eixa norma.
Aleshores no utilitzen la puntuació com cal. A més, confonen en moltes ocasions la coma,
tractant-la com un “punt i seguit”.No hi ha relació interna.
També existeix un desconeixement en la vinculació de la puntuació amb l'ortografia, i al
veure que en la graella apareixen els signes de puntuació com a part de l'ortografia,
l'alumnat pensa que està referit als signes accentuació.
En l'ultim bloc(connexió oracional i textual)
Els alumnes responen a un requeriment acadèmic, s'ha elaborat la graella i saben que el
text ha d'estar visiblement connectat amb els connectors. Hi ha manca de consciencia de
connexió, hi ha buit de coneixement real, tenen els connectors memoritzats però no saben
utilitzar-los.
D'aquesta conferència podem concloure diguen que l'ensenyança està molt centrada en
que es donen tots els textos, però es dona major importància a açò que a l'explicació i la
pràctica de com es deurien tractar per a aixi poder millorar el proces d'aprenentatge de
l'escriptura en un nivell elevat.
A més, de la conferència en general, m'agradaria dir, que no he sentit que fora profitosa
cap a mi personalment ni cap a la meua formació, ja que crec que els congressistes eren
persones que parlaven a partir d'una base molt sòlida i creada anys enrere amb termes
que no podem comprendre amb la base que tenim nosaltres ara mateixa.
